Diada nacional de Catalunya

Després de què les dues últimes edicions hagin estat descafeinades per culpa de les restriccions de la Covid-19, aquest 2022 hem recuperat la nostra particular diada.


A les 9 del matí hem sortit del nostre local social, Can Tista, i ens hem enfilat fins al Puig de St. Antoni, allà hem fet el canvi de la senyera, hem cantat els segadors i el president de l'entitat, en David Ortiz, ens ha llegit el seu manifest que deia:

11 de setembre de 2022.

A la gent del GECA, res ens agradaria més que ja no ens haguéssim de trobar l’onze de setembre aquí al Puig de Sant Antoni. Que ja no calgués venir per reivindicar el dret a existir com a nació. Que fóssim un país normal, amb les nostres institucions, llengua, cultura i manera de fer i de ser. Un país normal, amb les nostres coses bones i dolentes, amb les nostres contradiccions, com tots els països normals. Fins i tot podríem trobar-nos un altre dia però no per commemorar un dia trist com l’11 de setembre del 1714, quan es varen abolir les nostres institucions i es va prohibir l’ús de la nostra llengua, sinó que fos l’aniversari del dia que vàrem assolir la independència. Tanmateix, ara com ara, aquest escenari està lluny de fer-se realitat.

Estem sotmesos i reprimits per un estat que no ens vol però que tampoc ens vol deixar anar. Ens necessiten.

Un estat on els seus polítics ens diuen que vivim en una democràcia plena, de les més avançades del món diuen ells... Però tots sabem que és un estat malalt, amb uns fonaments posats sobre les estructures franquistes. Un estat amb una justícia polititzada i que exerceix de braç repressor contra tota dissidència provinent de les minories nacionals que en formem part a la força. Un estat, on en nom seu es vulneren reiteradament drets fonamentals de les persones que han estat i són al davant de les Institucions, partits polítics i societat civil. Un estat on es manipulen proves i es menteix impunement en seu judicial, i tantes altres barbaritats en nom d’aquella democràcia tan plena que diuen ells...un estat agre i antipàtic del qual necessitem marxar per poder ser aquell país normal que desitgem.

Fa més de tres-cents anys que ens volen amb el cap abaixat i malgrat tot, aquí estem, persistint i resistint, i amb el convenciment que tard o d’hora tornarem a tenir un moment col·lectiu de país que ens anirà a favor.

Ens en sortirem.

Bona diada

Finalment ho hem amanitzat tot amb un bon esmorzar.