Resum 1r Bas Mountain Festival


 

El passat 4 de maig a les instal·lacions de Can Trona vàrem assistir a unes primeres jornades de muntanya d’un gran interès i qualitat. Les jornades s’esdevingueren en tot un espectacle de cultura muntanyenca. Des de les primeres paraules d’inauguració, a càrrec de les tres autoritats, van ser de gran intensitat: primer del president del GECA (un festival desitjat i buscat des de feia temps pel GECA i que ara ho ha fet possible gràcies a la complicitat de l’ajuntament); després, el president de la FEEC va emfatitzar amb el repte de les entitats excursionistes en gestionar la contradicció entre l’excursionisme cultural de la renaixença i l’excursionisme esportiu dels nostres dies; i per últim, l’alcalde va ressaltar els aspectes formatius, culturals i el seu compromís en la consolidació del BMF.

En tot moment les presentacions del BMF van ser conduïdes per dos periodistes de reconeguda solvència: Òscar Cabana, director del setmanari  La Comarca, i Quim Pons director de Vèrtex.

Les sis conferències van resultar d’una gran intensitat i diversitat: la primeraconferència sobre el «Guia de muntanya», en Jaume de Can Valent, del poble d’en Bas a càrrec de l’historiador Miquel Àngel Fumanal va resultar una gran sorpresa, tant pels que no coneixien el llibre d’Artur Osona com els que se l’havien llegit, ja que en Fumanal hi va introduir unes consideracions de context històric sobre les figures d’Artur Osona i d’en Jaume de Can Valent.

Que un «culleraire» d’en Bas viatgés a la guerra de Crimea i mereixi ser el protagonista del llibre, del més important redactor de guies de finals del segle XIX, ja vol dir molt! Aquesta primera conferència del director del PEHOC, resumia de manera amena els tres conceptes de la jornada: cultura, muntanya i "d’en Bas”; la segona conferència, Història Cultural de la Cartografia a càrrec del geògraf i historiador Francesc Roma, ens va fer entrar en el concepte de la cartografia com a representació de la realitat  que sempre ho fa en funció de les "creences i necessitats” de cada moment històric: mapes on hi apareix el "paradís” amb Adam i Eva, etc. No és fins al segle XVIII que no apareixen mapes on es pugui representar una muntanya. Fins llavors, que no van néixer les corbes de nivell ni tampoc hi havia cap possibilitat i, probablement, tampoc cap necessitat de cartografiar les muntanyes. Els iniciadors són els militars, i no és fins al segle XIX que les elits europees s’interessen per la muntanya. En Roma ens va fer observar que, malgrat la innovació del GPS, el mapa amb corbes de nivell encara conserva la seva utilitat, de manera que ni la fotografia ni el GPS poden substituir-lo. Aquesta segona conferència va acabar amb una demostració pràctica d’orientació comparant mapes amb corbes de nivell, mapes fotogràfic i GPS; la tercera conferència representava un canvi de ritme, Col·loqui sobre els inicis de l’esquí de muntanya a les nostres comarques, en Francesc Vinyeta (olotí) i en Lluís Julià (gironí), ens varen relatar les experiències, anècdotes i peripècies de l’inici de l’esquí de muntanya de la gent del nostre territori més proper als anys seixanta del segle passat. A part de les projeccions fotogràfiques ens varen mostrar, in situ, esquís amb fixacions de cable i ”pells de foca" de lona. Malgrat en Julià que és un expert en allaus, tot el col·loqui, conduït per l’Òscar Cabanas, va anar per la descripció de l’inici en el qual l’esquí era un mitjà de transport o una necessitat per arribar a algun punt determinat de la muntanya, Abans que per ells no fos un esport (obvio les moltes anècdotes que varen explicar, perquè s’han de viure o ser explicades en primera persona); la quartaconferència, El Vignemale als 83 anys d’en Jordi Pons, un audiovisual d’en Joan Quintana que conjuntament ens va explicar la llarga història d’en Jordi Pons, primer 8mil d’un català el 1974 a l’Anapurna. Aquí no m’allargaré, ja que en Jordi Pons és una figura prou coneguda i reconeguda; la cinquena conferència Col·loqui sobre dones de muntanya amb Agnès Riera i Emma Roca va resultar una autèntica lliçó de com cuidar el cos, la ment i de com gestionar les emocions. I també de com elles han encarat el dia a dia en un món dominat bàsicament per als homes i del seu compromís. Tot això documentat amb uns audiovisuals molt inetressants amb uns relats de curses d’èxits increïbles. Una tercera dona, Paquita Bernad (Vic 1923) exiliada a França des de la Guerra Civil no va poder venir, però la Laura Canalías, directora de Can Trona, la va entrevistar. I la sisena i última conferència era la d’Araceli Segarra, primera dona de l’estat a pujar l’Everest. Un audiovisual espectacular que cal veure’l i un "tête à tête” de l’Araceli amb en Quim Pons que va relaxar als assistents després de la tensió de les caigudes a les escletxes de les geleres...

 

Al vestíbul de Can Trona hi ha una extensa exposició de mapes antics i fotos de muntanya de l’arxiu comarcal de la Garrotxa, que es podran visitar durant tot aquest mes de maig.

 

Ramon Puigvert Cabanas

9 de maig de 2019